Friday 1 de July de 2011, 23:49:11

2 Comentarios

Cursa Nocturna de Muntanya. 1ª edició.

Aiguafreda, 11 de juny de 2011, 21:30 h.
200 ànimes es disposen a expiar els seus pecats per la falda del Montseny, en busca del perdó diví que les permeti accedir al cel, aquell cel blau que les ha acompanyat tantes i tantes vegades per les seves estimades muntanyes. Entre elles el meu amic Dani i jo.

Però el camí no serà fàcil per aquests pecadors. Per endavant 15 km i 1800 m. de desnivell acumulat els esperen, travessant tot un seguit de corriols plens de pedres, arrels i fang. La nit es fresca però agradable i xispeja lleument. Les pluges dels últims dies han convertit un circuit ja de per sí dur i tècnic en un autèntic infern.

Es dona el tret de sortida i les ànimes surten com perseguides per l’autèntic diable. Ja no hi ha temps per penedir-se. Correu, correu maleïts!!!

D’inici uns metres d'asfalt i de camí ample per estirar el grup, i de seguida ja entrem als primers corriols. El Dani marxa amb un dels grups capdavanters i ja no el veuré fins l’arribada. Jo em trobo bé i agafo un bon ritme. El corriol va pujant però es deixar fer. “Doncs tampoc sembla tant dur això de moment” penso. Gran error, mai infravaloris al diable!!

Arribem al primer avituallament (km 3,5). Unes torxes ens assenyalen el corriol a seguir i una gran pancarta ens diu “Benvinguts al Purgatori”. Hi entrem, temorosos de Déu, però confiats en la nostra força. El començament és desconcertant, amb trams planers i inclús una bona baixada. Però és quan arribem al Sot del Purgatori, amb el  riu que travessem saltant com esperits juganers, que ens topem de nassos amb el verdader Purgatori: una llarga pujada, amb un pendent sostingut que arriba en alguns trams a percentatges diabòlics. Son només 2 km però que fan 400 metres de desnivell de cop. Una filera de llumetes zigzagueja pel purgatori, cossos mullats i ja força cansats, peus enfangats, ànimes en pena buscant redempció. La pujada és dura, força dura. No se si els capdavanters la faran corrents, però al meu grup tothom camina, i vaig de la meitat endavant segur. Aquí és quan la tècnica CA-CO pren tot el seu sentit.

La boira poc a poc es fa més densa i ens fa pressa seva, i l’ambient ja és més fresc a aquesta alçada. Per sort la pluja no ha anat a més i fa estona que no plou. Finalment, divisem els llums del segon avituallament (km 7,5), i és benvingut com un regal diví. Plàtans, fruits secs, begudes, ... Sembla que després de tot no hem estat tant dolents en aquesta vida.

Faig una breu parada per reposar energies i continuo. Ara ve baixada. Com que el meu frontal fa una llum ridícula m’he d’ajuntar sempre amb algú que porti un llum potent. Però sempre darrera, per què no em faci ombra. Enllacem uns trams de camins amb corriols (GR-5).

Però la felicitat dura poc a casa del pobre, i de seguida ens topem amb la darrera pujada, fins al cim del Tagamanent. Corriol tècnic, entretingut, preciós. Aquest l’he de fer amb la bici!! Ens anem acostant al nostre objectiu i comencem a sentir uns esferidors sorolls que semblen sorgir de les mateixes entranyes de la terra. Son timbals. Marcaran el ritme de les nostres passes cap a l’infern? No, en arribar al cim, un grup de timbalers ens esperona. No us podeu imaginar la pujada interior que suposa trobar-se aquesta gent aquí dalt a les 11 de la nit. Treus forces d’allà on semblava que no quedaven, apretes les dents i et dius “vinga collons, corre més!!!” És brutal!!! Passem sota l’arc de pedra, enmarcat amb torxes, que la boira converteix en una imatge fantasmagòrica. I ara sí, tot ve de baixada. El que queda son 6 km de baixada.

Al principi, al pla i fruit de la boira el grup amb el que vaig ens perdem. I els que venen darrera també. No trobem les marques del circuit i estem una estona fent voltes. La situació és una mica surrealista: una vintena de bojos, suats i enfangats, amb llums al cap, fent voltes amunt i avall buscant no se qué. Al final algú crida “és per aquííí", i tots ens tirem corriol avall.

La baixada és espectacular. Molt fang, molta pedra i molta arrel. He d’anar sempre “a roda” d’un bon frontal. El GR-5 l´he fet en bici fa menys d'un mes, i si de dia i sec ja em va fer posar tots els sentits, ara em fa parar atenció a tots els racons, tots els matisos del relleu, totes les ombres. El cervell va al 100%: d’una banda controlant tots els muscles de les cames, d’una altra aguditzant la vista, d’una altra ordenant al tronc i els braços per mantenir un equilibri que garanteixi que la velocitat no ens descontroli.

Tinc un parell d’entrebancades. En una d’aquestes un fals pas em fa cruixir el genoll i tenir un bon ensurt. Però per sort no passa d’aquí.

Arribem al poble. Porto quasi dues hores i això ja està fet. L’arribada és genial. Han fet un passadís que és ple de gent que aplaudeix i crida. Ara sí, em sento al cel. La meva ànima ha superat la prova. He travessat el purgatori i he sortit viu. La recompensa és aquesta: travessar la línia d’arribada.

He fet un temps de 2 hores i 1 minut. Lloc 69è. Estic molt i molt content. Fa només un parell d’anys vaig haver de deixar de córrer per lesions als genolls i mai m’hauria imaginat poder fer curses dures com aquesta o d’altres que he fet. Em trobo al Dani, ha fet el 25è, i això que aquesta no és la seva especialitat, és un crac!!

El recorregut ha estat simplement impressionant. Molt i molt tècnic (encara més per la pluja i el fang). Molt divertit i entretingut. I dur també!!!.

L’organització perfecta per ser la primera edició. Només hi ha haguts alguns errors (marcatge, balises que no feien llum), però totalment excusables. Botifarrada final, samarreta de record (llàstima que no sigui tècnica). I durant la cursa hi ha hagut música i pallassos per distreure als acompanyants. M’encanten aquestes curses on es nota que tot el poble s’ha bolcat per col•laborar.

L’any que ve repetiré segur. Si hi ha una cursa marcada ja al Calendari 2012 és aquesta. Objectiu: baixar de 2 hores i ficar-me als 50 primers llocs de la classificació.

Info de la cursa: http://lesanimesdelpurgatori.com/
Premsa: http://lesanimesdelpurgatori.com/1/upload/cursa_nocturna.pdf
 

2 Comentarios

Enviado por Arne Olufsen el Monday 4 de July de 2011

“Enhorabona! 1800 mts en bici ja són molts, corrents ja deuen ser mortals... esteu malalts!!”

Enviado por Klk el Tuesday 19 de July de 2011

“Pell de gallina nano!.. sempre un plaer compartir suor amb tu!.. de debo!!..una abraçada!!”