La MontañaLa Montaña
 Chemi Chemi
Estas en » La Montaña » Archivo de Artículos » Octubre 2009 » Cobrament De Rescats Per Accidents A La Muntanya.
miércoles 14 de octubre de 2009, 20:52:54
Cobrament de rescats per accidents a la muntanya.
Tipo de Entrada: ARTICULO | 3 Comentarios | 5615 visitas

A partir del dia 1 d'octubre de 2009, la Direcció General de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvaments pot cobrar la realització rescats o salvaments efectuats pels bombers en el medi natural que hagin estat causats en determinades situacions. 

1255554857_4Ew_23e56alicUx_vaxu.jpg (Foto: FEEC)

Aquest fet ha donat lloc a certes inquietuds en el col·lectiu muntanyenc, lògiques ateses les conseqüències que això pot tenir en les nostres activitats.

 

1. Regulació legal:

La Llei 15/1997, de 24 de desembre, de taxes, i preus públics de la Generalitat de Catalunya, modificada en aquest apunt per la Llei 21/2005, de 29 de desembre, de mesures financeres, estableix quin és el fet imposable de la taxa per rescats:

"Article 73 octies. Fet imposable

Constitueix el fet imposable de la taxa la prestació dels serveis del Cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya en els casos següents:

a) Accident de trànsit.

b) Rescat i salvament de persones en els casos següents:

Primer. Si té lloc en zones assenyalades com a perilloses.

Segon. Si les persones rescatades o salvades no duien l'equipament adequat a l'activitat.

Tercer. Si la persona que sol·licita el servei ho fa sense motius objectivament justificats”.

 

2. Cost dels rescats:

El cost de cada salvament es calcula en base a les taxes actualment vigents:

-          - 30 €/hora per bomber que hagi treballat en el servei

-          - 39 €/h per cada vehicle que hi hagi intervingut

-          - 2.271,5 € per cada hora de vol dels mitjans aeris que es mobilitzin.

Fins ara la Direcció General de Prevenció, Extinció d'Incendis i Salvaments informava a tots els ciutadans del cost del seu rescat amb l'enviament d'una factura proforma, però no el cobrava.

A partir d’ara en les tres situacions regulades s'aplicarà la mesura de cobrament de la taxa. Segons afirmen des del propi Departament, “sempre que els supòsits siguin evidents”.

Òbviament els Bombers actuaran en tots els rescats i salvaments en que siguin sol·licitats sense valorar a priori si el servei pertany a algun d'aquests tres supòsits.

1255554840_ha4ocevotr23i01U45uF.jpg (Foto: Generalitat de Catalunya)

 

3. Com ens afecta als practicants d’activitats de muntanya?

Es plantegen molts interrogants en l’aplicació de la norma. Analitzaré a continuació breument cada un dels tres supòsits que planteja:

1. “Si té lloc en zones assenyalades com a perilloses”.

Aquest és per mi el supòsit menys clar i més subjecte a interpretacions: que entenem per “zona assenyalada com a perillosa”?

És important remarcar en primer lloc que la norma no diu que la zona sigui perillosa, sinó que estigui assenyalada com a tal, el que és molt diferent.

Però a més hauríem de valorar de quin tipus de senyalització estem parlant, ja que no existeix una senyalització uniforme i homologada de zones perilloses, i en molts casos les senyalitzacions són discutibles.

1255554902_gUrPRotrE34RST_teLNe.jpg

A continuació exposo alguns casos discutibles que es podrien donar:

·         En les estacions d’esquí existeixen nombrosos cartells que indiquen que les zones fora-pistes són perilloses. Significa això que qualsevol accident a prop d’una estació d’esquí s’ha produït en una zona assenyalada com a perillosa? Jo entenc que un esquiador de pista que s’endinsa en aquestes zones sense estar preparat (material, ARVA, coneixement de la zona, experiència, ...) pot entrar en aquest supòsit, però no per exemple un esquiador de muntanya que està fent una travessa per la zona i va degudament preparat.

·         Un altre cas de senyalització habitual són els barrancs i lleres dels rius. Tots hem vist aquells cartells típics de les administracions hidràuliques (ACA, CHE, ...) que diuen “és perillós entrar al llit del riu”. Llavors entenem que qualsevol activitat de barranquisme o canons es realitza en una zona assenyalada com a perillosa? De fet podríem estar davant una activitat que sempre es realitza en zones assenyalades com a perilloses. Com en el cas anterior, jo entenc que entrar en un barranc assenyalat com a perillós sense anar específicament a fer barranquisme i degudament preparat per aquesta activitat podria constituir una imprudència, però no aquell que va preparat per aquesta finalitat (material, coneixement i informació del barranc, experiència i/o guia, ...).

·         Un cas apart, i que crec que és més clar, és la senyalització del risc d’allaus. Tot i que no és una senyalització física, entenc que sí és una senyalització clara de zona perillosa. Un accident en una zona que està assenyalada amb risc alt d’allaus té moltes possibilitats d’entrar en aquest supòsit.

·         Un cas que desconec: les vies ferrades tenen alguna senyalització de la seva perillositat? Totes? Són senyalitzacions dels seus equipadors o d’algun organisme?

En tot cas, com succeeix en l’aplicació de qualsevol norma, s’haurà d’estudiar cas per cas per determinar si l’acció entra en el supòsit regulat per la norma.

2. “Si les persones rescatades o salvades no duien l'equipament adequat a l'activitat”.

Aquest supòsit, tot i estar subjecte també a interpretacions sobre si un equipament és adequat o no, em sembla més clar i sobretot menys aplicable a les nostres activitats.

Entenc que qualsevol practicant habitual d’activitats de muntanya ha de portar l’equipament adequat (d’abric i protecció, material tècnic, de seguretat ...).

1255554885_7e67ULMoLTacUfa23u7a.jpg (Foto: Deportes Sherpa)

Tot i així també es poden donar situacions interpretables. Per exemple: pujar un 3.000 en “bambes” entraria dins d’aquest supòsit? Entenc que una persona sense experiència que afronti un 3.000 amb sabatilles esportives podria entrar, però un corredor de “trail running” pot perfectament fer un 3.000 amb sabatilles i pantaló curt, i fer-ho amb seguretat (algú s’imagina que li cobrin un rescat al Kilian Jornet o l’Agustí Roc?) .

1255554870__8_xu8UCRoSMepri90e7.jpg (Foto: ww.kilianjornet.com)

O sense anar més lluny, una situació bastant habitual: practicar esquí de muntanya per terreny fàcil i amb risc d’allaus baix requereix portar sempre ARVA? Evidentment és el més recomanable, però es pot considerar imprescindible?

1255555850_pIch78_ma4AXIK_vad_g.jpg

Com sempre haurem d’estar cas per cas.

3. “Si la persona que sol·licita el servei ho fa sense motius objectivament justificats”.

Finalment aquest supòsit em sembla molt interpretable, poc clar i amb una finalitat clara: reduir i/o cobrar aquells rescats innecessaris (que solen ser la majoria)

No crec que sigui un supòsit gaire aplicable als practicants d’activitats de muntanya, ja que estant habituats a la pràctica d’aquestes activitats no m’imagino sol·licitar l’assistència dels bombers “sense motius objectivament justificats”.

Tot i així es podria donar algun cas, per exemple podríem considerar que una situació de bloqueig per un atac de pànic entraria en aquest supòsit?

 

4. Sobre el no cobrament de la taxa als federats.

És “vox populi”, i sembla inclús que la Consellera així ho ha manifestat públicament, que els rescats no es cobraran a aquells practicants que estiguin federats.

La veritat és que jo no he trobat a la norma cap referència en aquest sentit. Per tant, si no vaig errat no existeix cap exempció de la taxa per aquest motiu.

En aquest sentit, en primer lloc evidentment hauríem de tenir en compte el tipus de llicència que tenim (A, B, C, D o E). Parlem de federats en general, però per exemple un accident fent esquí de muntanya només el tenen cobert les modalitats D i E, per tant difícilment servirien les altres en una hipotètica exempció de la taxa.

Per una altra banda, si realment no hi ha cap exempció d’aquets tipus, la fonamentació del no cobrament de la taxa als federats podria venir per dues vies:

a)      Via interpretació: que la Generalitat entengués que un practicant d’activitats de muntanya federat no entra en cap del supòsits establerts. Es tractaria d’una interpretació molt generosa especialment en el primer supòsit (es pot donar perfectament estar federat i patir l’accident en una zona assenyalada com a perillosa).

b)      Que es doni el fet imposable, i es meriti la taxa, però la Generalitat cobri el rescat a l’entitat asseguradora. Això tindria certa lògica, ja que tenim una assegurança precisament per aquests casos. Però per una altra banda l’entitat asseguradora probablement es negarà a pagar, o si ho fa ens podrà reclamar  el cost, si considera que ha existit una negligència per la nostra part.

Confesso que mai he llegit l’assegurança que em dona la FEEC, però segons s’informa a la web de la FEEC "Queden excloses les operacions de rescat, recerca o salvament que s'hagin produït com a conseqüència directa o indirecta d'una imprudència temerària de l'assegurat, o quan no hi hagi hagut accident i la situació no representi un risc per la vida o integritat física de l'assegurat".

Aquí entraríem en una discussió, complicada i probablement en via judicial, ja que es plantegen diversos dubtes:

- Que es considera “imprudència temerària” o “risc per la integritat física” a efectes d’exclusió de l’assegurança?

- Aquests conceptes es corresponen amb els supòsits fixats per la Generalitat per al cobrament de la taxa?

- El que cobra la generalitat és una taxa, que jurídicament és diferent a altres conceptes com preus públics, impostos despeses, indemnitzacions, ... Pot una assegurança excloure una taxa? Pot incloure-la?

 

5. Conclusions:

A efectes pràctics, estic convençut que la incidència d’aquesta taxa en les activitats de muntanya serà mínima. I ho crec perquè normalment els practicants d’activitats de muntanya portem l’equipament adequat a l’activitat (supòsit segon) i no sol·licitem el servei del bombers sense motiu justificat (supòsit tercer). Menció apart mereix el primer supòsit: el rescat en “zones assenyalades com a perilloses”.

Però en tot cas  haurem d’estar atents a l’evolució dels rescats efectuats pel Cos de Bombers, el cobrament de la taxa i com afecta aquest a les activitats de muntanya.

Respecte al no cobrament a subjectes federats, em sembla que no ens queda cap altra opció que confiar en les bones paraules.


3 Comentarios
Enviado por Rapaz el jueves 15 de octubre de 2009

“Joer, ets un crac chemi!!Es evident que com a la resta de mortals, als federats no se'ls cobrará, sempre que no estiguen en els supòstits especifics que marca la norma (zona perillosa, etc).Entenc també que si es determina que a un federat se li ha de cobrar un rescat, per les causes que siga, l'administració haura de reclamar a l'assegurança, i en es seu cas, l'assegurança podrà repetir contra el federat-assegurat. Una altra cosa important es saber que els suposits d'exclusio del pagament del risc, no son el mateixos per a l'0assegurança que per a l'administrció, es a dir, si un federat es rescatat en una zona assenyalada com a perillosa, l'asseguradora haura de fer-se carrec necessariament, perque per a l'asseguradora, això no es un fet que exclogui el pagament (solament ho son la imprudencia greu i la inncecesarietat del rescat).Es un tema complexe, pero vaja, tinc bastant clar que en el unic cas que al fererat se li cobrarà el rescat, son els supòsits exclosos en la polissa d'assegurança, i per tant, el que l'administració ha legislat, serà dificilment apliclable als rescats de federats.”
Enviado por Chemi el jueves 15 de octubre de 2009

“Hola Rapaz. A aquests casos que comentes em referia amb la pregunta de si els conceptes exclosos de l'assegurança FEEC es corresponen amb els supòsits fixats per la Generalitat per al cobrament de la taxa. És clar que no es corresponen, almenys parcialment, així que es poden donar totes les combinacions possibles. La pitjor pels nostres interesos seria és clar l'accident inclós en algun supòsit de la taxa i exclós de l'asssegurança (per exemple en zona assenyalada perillosa + causat per imprudència temerària). Ara, segurament l'asseguradora considerarà que qualsevol accident en zona assenyalada com a perillosa és una imprudència temerària (són especialistes en fer aquestes interpretacions). Salutacions”
Enviado por Francesc el domingo 14 de marzo de 2010

“Amics: Nomes vull fer una senzilla reflexió. Com pretenen que siguem l’única activitat esportiva que ens cobrin els rescats, quan som els únics que no tenim instal•lacions pròpies per la practica?
Segon. Cobraran totes les intervencions? Accidents de motos, cotxes, cuines cremades, portes amb boqueix , accidents d’aviació esportives, submarinisme, etc..
Perquè s'han fixat amb nosaltres quan mes del 95% dels rescats es donen en activitats alienes a la nostra activitat (boletaires, ciclistes, caminadors), etc?
I per últim de que serveixen els nostres impostos que fa anys estan pagant els sous dels politics d'interior aixi com el material i equipament del cossos de seguretat?
Crec que algú desconeix l'historia dels grups de rescats i deurien de repassar-la.
Salutacions



Añadir nuevo comentario
Usuario de Madteam.net No usuario




Vista Previa



 

 
MadTeam.net | Suscribirte a este blog | Creative Commons License Blog bajo licencia de Creative Commons. | compartir este enlace en Facebook